"En algún lugar al amanecer" detail
Mi trabajo parte de lo que pasa a mi alrededor, tanto en el ámbito de las percepciones como en el ámbito emocional. Trabajo las diferentes situaciones en que me encuentro a partir de reflexiones y dibujos y lentamente, toman forma.
Las esculturas tienen un largo proceso en el cual pasan por diferentes estados hasta ver la luz. La forma cambia constantemente: allí donde se llena se vacía, crece y a veces, desaparece. Cambian las dimensiones, los materiales y con el tiempo y cuidado, evolucionan.
En el momento que la forma es clara, entra en juego la técnica. Se trata de materializar la idea y al mismo tiempo, no interferir en el lenguaje ni en el mensaje de la obra. Los materiales tienen que quedar unificados, sin connotaciones.
Me interesa buscar el diálogo entre materiales duros y blandos. Creo que este aspecto es muy sugerente. Por ejemplo, hay materiales blandos de cuerpo frágil, que sin embargo, tienen un discurso potente y duro y propician el diálogo. Este intercambio, la manera como se encaran, potencia la personalidad de cada uno y respeta los límites sin crear conflicto ni distorsionar el mensaje de la obra.
En cuanto a la forma, me interesa la abstracción sin ningún tipo de connotación: el gozo de la realidad como búsqueda de la interioridad, del alma de la forma, o sea, de los sentimientos, de las sensaciones… Este proceso difícil de explicar, por lo que tiene de intuitivo e instintivo, me remite a un espacio personal interior donde aprendo a crecer con perseverancia, paciencia y cariño, sin limitaciones.
El meu treball parteix del que passa al meu voltant, tant en l'àmbit de les percepcions com en l'àmbit emocional. Treball les diferents situacions en què em trobo a partir de reflexions i dibuixos i lentament, prenen forma.
Les escultures tenen un llarg procés en el qual passen per diferents estats fins a veure la llum. La forma canvia constantment: allà on s'omple es buida, creix i de vegades, desapareix. Canvien les dimensions, els materials i amb el temps i cura, evolucionen.
En el moment que la forma és clara, entra en joc la tècnica. Es tracta de materialitzar la idea i al mateix temps, no interferir en el llenguatge ni en el missatge de l'obra. Els materials han de quedar unificats, sense connotacions.
M'interessa buscar el diàleg entre materials durs i tous. Crec que aquest aspecte és molt suggerent. Per exemple, hi ha materials tous de cos fràgil, que no obstant això, tenen un discurs potent i dur i propicien el diàleg. Aquest intercanvi, la manera com s'encaren, potencia la personalitat de cada un i respecta els límits sense crear conflicte ni distorsionar el missatge de l'obra.
Quant a la forma, m'interessa l'abstracció sense cap tipus de connotació: el goig de la realitat com a recerca de la interioritat, l'ànima de la forma, o sigui, dels sentiments, de les sensacions... Aquest procés difícil d'explicar, pel que té d'intuïtiu i instintiu, em remet a un espai personal interior on aprenc a créixer amb perseverança, paciència i afecte, sense limitacions.
Les escultures tenen un llarg procés en el qual passen per diferents estats fins a veure la llum. La forma canvia constantment: allà on s'omple es buida, creix i de vegades, desapareix. Canvien les dimensions, els materials i amb el temps i cura, evolucionen.
En el moment que la forma és clara, entra en joc la tècnica. Es tracta de materialitzar la idea i al mateix temps, no interferir en el llenguatge ni en el missatge de l'obra. Els materials han de quedar unificats, sense connotacions.
M'interessa buscar el diàleg entre materials durs i tous. Crec que aquest aspecte és molt suggerent. Per exemple, hi ha materials tous de cos fràgil, que no obstant això, tenen un discurs potent i dur i propicien el diàleg. Aquest intercanvi, la manera com s'encaren, potencia la personalitat de cada un i respecta els límits sense crear conflicte ni distorsionar el missatge de l'obra.
Quant a la forma, m'interessa l'abstracció sense cap tipus de connotació: el goig de la realitat com a recerca de la interioritat, l'ànima de la forma, o sigui, dels sentiments, de les sensacions... Aquest procés difícil d'explicar, pel que té d'intuïtiu i instintiu, em remet a un espai personal interior on aprenc a créixer amb perseverança, paciència i afecte, sense limitacions.
Carme Pujol, 2008.
